Política de cookies
Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a més informació.

X

Falomir denuncia que la guerra del PP contra el Fons de Cooperació busca asfixiar els pobles de Castelló amb una retallada de fons de 15 milions d’euros en 2023

You are currently viewing Falomir denuncia que la guerra del PP contra el Fons de Cooperació busca asfixiar els pobles de Castelló amb una retallada de fons de 15 milions d’euros en 2023

El secretari general del PSPV provincial repta a la presidenta dels populars Marta Barrachina a censurar la proposta de Carlos Mazón d’eliminar aquesta font de finançament local o que renuncie, per coherència, a l’assignació que li pertoca
Titllen de mala fe l’actitud dels populars per voler retallar fons quan més necessaris són per a afrontar la pujada dels costos dels serveis públics

Castelló, 28-11-2022
El secretari general del PSPV provincial, Samuel Falomir, titlla «de mala fe y d’atropellament» a l’autonomia financera dels municipis l’esmena del PP autonòmic a la llei de Mesures Fiscals de la Generalitat per a derogar el Fons de Cooperació de la Comunitat Valenciana. La mesura, que no té aspectes d’eixir endavant gràcies a la majoria d’esquerres a les Corts, implicaria que els pobles de Castelló deixen d’ingressar en 2023, com a mínim, 15 milions d’euros per part del Consell i de la Diputació Provincial. Falomir assenyala que «és d’una deslleialtat extrema que el Partit Popular busque asfixiar econòmicament els municipis tallant l’aixeta del finançament local quant més ingressos necessiten per a fer front a la pujada dels preus». El representant socialista considera que al PP «els molesta que als pobles arriben més recursos que mai en igualtat de condicions i allunyat dels interessos partidistes amb què actuaven quan estaven al comandament del govern».

Samuel Falomir interpel·la directament a la presidenta del PP castellonenc, Marta Barrachina, a que es posicione públicament a favor del Fons de Cooperació o, en cas contrari, que renuncie junt a la resta d’alcaldes i alcaldesses populars a l’assignació que els pertoca. «Demanem als companys i companyes del PP que defensen l’autonomia municipal i que reproven la unilateralitat del seu president autonòmic».

El front contra el Fons de Cooperació no només se circumscriu a l’àmbit legislatiu, sinó també al judicial, des d’on Carlos Mazón busca tombar l’arribada de recursos als municipis. «En cas que es decretara la suspensió cautelar els ajuntaments haurien de refer els seus pressupostos degut la important baixada d’ingressos, obligant a la ciutadania a pagar més impostos o a retallar en serveis i ajudes essencials a famílies i empreses». Per al dirigent progressista «el PP només busca desestabilitzar la política de la pitjor manera, fent que la gent ho passe mal per a traure’n rèdit polític».

Des de les files socialistes apunten que el Fons de Cooperació està blindat a l’Estatut d’autonomia i que el PP «juga amb foc amb els municipis», que podries perdre en els pròxims tres anys fins a 50 milions d’euros si els populars assoleixen l’any que ve el Govern de la Generalitat, la mateixa xifra que han percebut els ajuntaments de Castelló en l’últim trienni. «El PP actua des d’una posició centralista i obvia que aquest mecanisme beneficia els municipis d’interior en dotar-los de més finançament per a serveis i infraestructures. Castelló té una singularitat territorial que Carlos Mazón menysprea davant la passivitat de Marta Barrachina i la seua cúpula».

Falomir recorda que el Fons de Cooperació va ser una de les propostes estrella del president Ximo Puig per a millorar el finançament dels consistoris valencians. «Des de 2019 s’han repartit més de 50 milions entre totes les localitats castellonques que han servit per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Perdre’ls tindria conseqüències nefastes sobre l’economia dels pobles i tindrien a Carlos Mazón i a Marta Barrachina com a responsables».